Tot un mon de sabors

Igual que la cultura, el menjar és molt diferent al Japó. Hem fet unes quantes fotos de coses que hem menjat durant el nostre viatge... Itadakimasu!!! (o bon profit)

L'esmorzar del Jordi a Tokyo

Els Obento son com capsetes amb tot un àpat. El que a Catalunya anomenariem la carmanyola. Però els japonesos han anat un pas més enllà i un Obento pot arribar a ser una obra d'art. Les mares japoneses son unes expertes. Però aquestes delicies també les pots comprar a botigues, quioscos, estacions de trens o fins i tot en el Shinkansen mateix.

Caixa de Obento que ens vem menjar al costat de la tomba del nostre amic Tokugawa Ieyasu

I això era el que contenia: Arròs amb bolets, truita dolça, salmó a la planxa, un altre tipus de peix també a la planxa, bolets, dango, alguns encurtits, i d'altres coses que no vem saber que eren.

Obento que vem menjar al Shinkansen. Porta arròs, algunes verduretes, pop, carn, peix a la planxa, umeboshi (prunes agredolces) i d'altres coses que tampoc vem saber que eren.

Un altre Obento del Shinkansen. Aquest portava Gyudon (carn i ceba sobre arròs), truita dolça, brots de lotus i encurtits.

El dia que vem anar a Miyajima això és el que vem menjar: Ostres en tenpura, gohan (arròs blanc), sopa miso, una amanideta de peix encurtit tipus boquerons en vinagre, peixets semblants al xanquet i encurtits variats.

L'altre menú en lloc de les ostres portava tenpura de llagostins sobre udon (fideus gruixuts amb brou)

A Kyoto esperant sushi en un Kaitensushi.

El sushi girant a les cintes transportadores.

Dolç/ postre anomenat Warabi mocchi. Bonissim!!!!

Kyoto 2

Dia 8: Últim dia sencer que vem passar a Kyoto.

Tot i que el plan era visitar el Ginkakuji (o pavelló platejat), al arribar allí ens vem trobar que l'estaven restaurant i no el vem visitar. Vem continuar pel Passeig del Filòsof el qual ens va portar al temple Eikan-do, diferent als demés temples que havíem visitat, disposa d'uns jardins molt bonics i alguns dels templets estàn decorats amb colors molt vistosos. Al costat del temple es troba una escola de primaria amb uns jardins preciossos i uns patis de joc enormes i amb molts gronxadors. Passeig del filòsof

Temple Eikan-do

A uns pocs centenars de metres d'aquest, vem trobar el temple de Nanzen-ji, amb la seva porta Sanmon. Ens va cridar l'atenció un aqüeducte d'arquitectura molt similar als occidentals. Tot i que a nosaltres no ens va semblar una gran obra d'enginyeria, els visitants japonesos no paràven d'admirarlo.

Porta Sanmon

Encabat de dinar, vem agafar un bus per anar a visitar el temple Kiyomizu-dera, just a vaixar de l'autobús - sorpresa !!!! - ens vem trobar una autèntica geisha i va accedir molt amablement a ser fotografiada.

Arribats al temple i emocionats per haver-nos topat amb una de les poques geishes que queden al Japó, vem observar una extraordinaria obra d'enginyeria. Es tracta del pabelló principal d'aquest temple part del qual està construït sobre uns andamis de fusta que s'aguanten sense cap mena de clau. La única pega és que es tracta d'un dels temples més concorreguts de Kyoto i estava ple de gom a gom.

Entrada al temple Kiyomizu-dera.

Vistes de Kyoto des de la terrassa del temple.

Cap al vespre vem arribar al Santuari Fushimi - ja n'estavem de temples fins els Nakatones - però aquest ens va sorprendre especialment. És el temple més famós dels milers que estan consagrats a Inari, deu de l'arròs i el sake. No sabem si es va fer famos gracies a la pel·licula "Memòries d'una Geisha" o ja ho era abans.
Ja haureu pogut observar que a les entrades de tots els temples hi ha unes portes anomenades Torii, de color vermell. Doncs bé, la peculiaritat que té aquest temple es que te diferents recorreguts a través de la muntanya amb passadissos fets amb milers d'aquestes portes. Cada una d'aquestes portes estàn en honor a cadascuna de les families o empreses que han aportat diners al temple.
A mig camí s'ens va fer fosc i vem passar una mica de por al baixar de nit entre les llums, les ombres i els sorolls del bosc. Sort que no estàvem sols...

TAXI !!!!

Un tret característic d'algunes ciutats son els taxis, i com no, aquests també destaquen al Japó. Principalment s'en troben de 2 models: el Nissan Cedric i el Toyota Crown. Tots ells pintats de colors llampants i amb una tapisseria hoterissima. Això si, equipats amb l'ultima tecnologia en GPS, TV i amb un sistema que obre les portes del taxi automaticament.

Parada de Taxi a l'estació de Kyoto

Un dels Taxis.

Parada de Taxi a Ginza.

Parada de Taxi a Shibuya.

Un Taxi alternatiu.

Peticio especial: TRENS v1.2

Més fotos sobre trens, per als amants d'aquesta temàtica:

Ventilador al sostre d'un dels trens de línia. Que modern, eh...

Espectacular estació de trens de Kyoto, de l'arquitecte Hiroshi Hara.

Tramvia a Hiroshima.

Estació de tramvies a Hiroshima.

Aquesta se m'ha colat...

El tren que ens va portar de Hiroshima a Miyajima.

Tren que ens va portar a Takayama.

Un altre tren.

Estació d'Osaka.

Aquest es el Shinkansen Kodama.

Tot i la modernitat de les línies, els empleats encara utilitzen banderetes i xiulets.

Un altre Shikansen. El Hikari. Vem viatjar fins a Kyoto a quasi 300 Km/h i amb 16 vagons.

Vagó del Metro de Kyoto

Ei!!! Que ja tornem

Informació de tornada per la comitiva que ens ha de venir a buscar.

Horaris dels vols:

- Tokyo - Amsterdam KL862 12:05 - 16:10
- Amsterdam - Barcelona KL1675 17:45 - 19:55

OJO!!!! QUE ARRIBEM A LA TERMINAL A

En el cas de que vulgueu saber si el vol va amb retard abans de sortir de casa, a aquesta web (http://www.aena.es/csee/Satellite?cid=1166814101144&pagename=Herramientas%2FVTR%2FVuelosTiempoReal&Language=ES_ES&mov=L&SiteName=VuelosTiempoReal&c=Collection) i posant el numero de vol us dira a quina hora arriba exactament.

Molts petonets a tots i a seguir llegint el blog que encara ens queden moltes coses per posar. Ens falta mes Kyoto (Amb Geisha inclosa) i moltes curiositats que hem anat trobant pel nostre camí.

Fins demà!!!

Miyajima i Hiroshima (quina grima!!)

Ahir dia 7 vàrem visitar l'illa de Miyajima. Per arribar-hi vem haver d'agafar el Shinkansen des de Kyoto fins a Hiroshima (trajecte de 2 hores), després un tren fins a la costa i un ferri fins a l'illa. Allí ens esperava la impressionant "Gran Torii" del Santuari Itsukushima. La peculiaritat d'aquesta porta d'entrada al santuari, a part del tamany, es que esta al mar i amb les marees hi pots arribar caminant o no (vejeu les fotos).

Despres de dinar ens vem dirigir a Hiroshima, que no te gran interes turistic a part del Parc de la Pau i el Gembaku Domu, l'unic edifici que va quedar dret despres que l'Enola Gay deixes caure la bomba atomica just a sobre d'ell, causant desenes de milers de victimes. Hem de dir que tots ens vem emocionar una mica, i fins i tot vem vessar alguna llagrimeta.

Gembaku Domu

En aquest parc hi ha la flama de la pau que nomes s'apagara quan totes les armes nuclears hagin estat eliminades. Al seu costat hi ha un cenotafi on hi ha escrites el nom de totes les victimes juntament amb una inscripcio que resa "Descansin en pau. Mai mes tornarem a cometre el mateix error"

Els Alps Japonesos

El dia 6 vem anar als Alps Japonesos a veure si trobàvem la Heidi. No la vem trobar, però quin fred que feia!!!!
Vem anar a un poble que es diu Takayama. Estava al cul del mon, unes 4 hores des de Kyoto, però va ser molt interessant veure com anava canviant el paisatge i es tornava tot blanc. Gairebé tant blanc com a Catalunya, jeje.

Hida Minzoku Mura Folk Village

Allí vem visitar el Hida Minzoku Mura Folk Village. Es tracta d'un museu a l'aire lliure on hi ha cases tradicional japoneses de diferents zones del Japó.

Una de les cases tradicionals

Temple principal de Takayama

Interior d'una de les cases


Botes fetes d'espart

Artesa treballant la fusta


i el resultat...

Els viatjers.