I ja està

Bé, falten tres hores perquè surti el nostre vol de tornada a casa i només us voliem dir que GRÀCIES.

Gràcies a tots per seguir-nos i fer-nos estar una mica més a prop de casa mentres hem estat tant lluny.

Petons

Jordi i Txell

MONOGRÀFIC - Vehicles

   Al japó, la majoria de vehicles que es consumeixen són marques japoneses. Però no tots els models arriben a Europa; aquí se’n troben de ben curiosos.

Aquest vehicle ens ha cridat l’ateció per la marca, “Lapin”, conill en francès.

Com sempre, hi ha excepcións… Aquesta es una VW T1.

 

I aquesta es una imitadora mes petitona. N’hem vist mes d’una.

Vehicle de serveis especials, realment petit.

 

Un Cocoa Mira, je, je…

No és una oto ni una pocket bike, què és?

Cotxe de policia

Avió del Pokemon vist a l’aeroport d’Okinawa

Moto tunning custom futurística

Furgoneta??

FANTA

Sembla ser que la moda dels Kit Kat amb diferents gustos ha passat una mica. Ara, hi ha d’altres coses com els Pretz o la Fanta. Aquí un recull d’une quantes que hem probat.

 

Fanta de préssec edició Regne Unit (S’hi fan molts pressecs allà?)

Fanta Super Fruits Mix. Amb raim i d’altres fruites no conegudes.

Fanta White. De llet.

També hem probat Fanta de raim i Fanta Cider, una espècie de Fanta amb gust de La Casera.

Finalment, això no és una Fanta, Green Cola. Cola amb herbes.

MONOGRÀFIC - Avisos, advertencies i altres indicacions

Els japonesos son molt divertits a l’hora d’advertir de perills o de fer indicacions en llocs publics. A continuació us posem unes quantes fotografies de cartells curiosos que hem anat trobant.

 

Prohibit fumar en aquest carrer

Embarcament per vagons només per dones

 

Precaució de no enganxar-se els dits amb les portes del tren.

 

No sabem que vol dir… ¿? Pero es graciós.

Perill de micos en llibertat a la carretera.

 

Senyals de trànsit.

 

Un semàfor.

 

Indicacions d’evacuació per tsunami.

Indica un carrer que està tallat al trànsit en cas de fort terratrèmol.

 

Obligació d’apagar el telèfon mòbil al tren, en els seients reservats.

 

Indicació de fer 2 files a l’entrada del metro. En aquest sentit son molt ordenats.

 

Indicació de que no es corri a les escales mecàniques per no molestar als demés usuaris.

 

Advertencia de que, en cas que es tanquin les barreres del pas a nivell i et quedis atrapat entremig, abandonis el vehicle.

Advertencia d’acosadors sexuals al metro.

Hakone i el Fujisan 2

Plou. Plou molt. I ademés hi ha molta boira. El Fujisan no es vol deixar veure així que decidim tornar a Tokyo abans d’hora i fer unes últimes passejades per aquesta ciutat que tan ens agrada.

Demà ja tornem i les gairebé tres setmanes s’han passat volant. Però han sigut molt intenses i hem vist moltes coses.

Hakone i el Fujisan

Arribem a Tokyo i ens plantem a Shinjuku. Sabem que allà venen un passi per Hakone i que, potser, també reserven hotel. Després de molta estona mirant hotels (ja que eren bastant cars) ens decidim per el més barato amb disponibilitat.

Ens diuen que ens hem d’espavilar per arribar-hi ja que és una mica tard: les 17:00. Bé, agafem el tren, el Romancecar, que de Romance en té ben poc i d’olor a romàtic, bastant.

Per fi arribem a Hakone-Yumoto ja de nit i agafem un bus que ens ha de portar a Moto Hakone Ko. El trajecte és bastant intens: moltes curves, de nit, en sentit contrari a la direcció a que estem acostumats,…. Mitja hora després arribem davant de l’hotel i una iaiona molt mona ens bé a buscar a la porta de l’hotel. Semblaba la iaiona quan surt a rebrens a Cadaqués.

 

Ens expliquen com funciona l’hotel, els onsens i els àpats, i ens diuen que ens portaràn el sopar a l’habitació de seguida ja que l’hora de sopar, ja fa rato que ha passat. Només són les 20:30.

L’habitació és d’estil japonés. Molt gran, amb tatamis i una taula al centre. Sense llits. Ens porten el sopar. Deu meu!!! Com poden estar tan prims els japonesos amb aquests àpats?

 

A l’endemà al matí a les 06:00 ens llevem per anar al onsen. Primer, una remulladeta amb aigua, després, et sumergeixes en aigua moooolt calenta i, quan ja estàs a punt de desmaiar-te de la calor, surts i et rentes ben rentat. Llavors, tornes a entrar dins l’aigua calenta i et relaxes. També hi ha l’opció de fer el mateix però amb la banyera d’aigua calenta a l’exterior.

 

Després d’un bon bany, no hi ha rés millor que un bon esmorzar… a l’estil japonès, es clar! Peix, arròs, sopa, tofu, coses que no coneixem… baja, l’esmorzar dels campions.

Les vistes des de l’habitació són fantàstiques amb el llac Ashi i el seu famós Torii dins de l’aigua (que ens recorda el de Miyajima). Decidim anar a passejar per la zona a veure si el Fujisan es deixa contemplar, però… boira. De veritat existeix o és una llegenda urbana?

El primer que fem és passejar per l’avinguda dels cedres. Es veu que tenen més de 400 anys però, els del Oku no in eren més espectaculars. Quan arribem a Hakone Machi, agafem una veixell “pirata” que creua el llac. Segur que la boira escampa i podrem veure el Fujisan. Arrivem a Togendai i ni rastre del Fuji. Des d’aquí, agafem un telefèric fins a Owakudani.

 

Owakudani és una zona volcànica que va petir una erupció fa 3.000 anys però que segueix en actiu. Es pot passejar per la montanya envoltats de fumaroles i basals d’aigua fumejants i amb pudor de sofre. És molt típic d’aquí menjar-se un Kuro Tamago o Ou negre. Diuen que qui en menja un allarga la vida 7 anys.

 

D’aquí, un altre telefèric fins a Sounzan. Les vistes durant el trajecte representa que han de ser espectaculars. Per una banda l’Oceà Pacífic i per l’altre, el Fujisan??

Un cop arribat a Sounzan s’agafa una espècie de cremallera que et porta fins a Gora. Allà no hi ha res. De fet, feina vem tenir per trobar una restaurant on dinar.

De Gora vem tancar el recorregut agafant un tren cap a Hakone Yumoto i el mateix bus de la nit fins a Moto Hakone ko.

Quan arribem al poble decidim anar a fer unes fotos al llac amb el Torii en plena blue hour i allà, magnificent, però amb una mica de boira… per fi!!! El Fujisan. És impressionant, fins i tot de lluny. A veure si a l’endemà el podem veure millor.

 

Ja a l’hotel, a les 18:30 ens porten el sopar. Això si que és un sopar de guia Michelin!!!

Okinawa – Illa Zamami, el paradís

Tot i que la ciutat de Naha no ens ha captivat, aquest matí hem agafat un ferry cap a l’illa de Zamami, que forma part de les illes Kerama. Aquesta illa es la mes turística del conjunt. Te una població d’uns 600 habitants i calculem que es podria donar la volta a l’illa en bicicleta en un parell d’horetes ja que fa poc mes de 6 km quadrats. La primera imatge de l’illa, en arribar al port, és una mica depriment, tot i que ens va sorprendre veure, mentre arribavem, com tot de peixos voladors fugien de la trajectòria del barco. La majoria de cases del poble eren molt senzilles i deixades, vaja, que no semblava Menorca precisament.

Ens vem dirigir a l’oficina d’informació i ens van donar un mapa on marcava 2 platjes en tota l’illa. En vem dirigir a una que ens quedava a 20 minuts caminant; aquest cop ens vem estalviar el taxi però vem llogar 2 bicicletes. Ja ens veus a mes pur estil “Verano Azul”, i al girar la primera curva ens trovem una pujada que la vem haver de fer a peu. Ja va ser la meitat del camí. Al cap de 5 minuts arribavem a la platja. Un noi molt amable ens indica on aparcar les bicis i ens comenta que llogar una sombrilla son 10€, i les tumbones 10 mes, més 5 per unes ulleres i un tub. Ja estem equipats.

Bé, finalment arribem a la sorra. I si, sembla el paradís!!!! Sorra blanca tota plena de trossets de corall i molt poca gent. Mooola!!

 

Tot i que eren poc mes de les 10:30, ja feia un sol espatarrant i molta calor. Vem deixar les coses a les tumbones i vem anar de pet a l’aigua (que per cert, estava a la temperatura ideal). En posar-nos les ulleres, el fons marí era espectacular. Hi han roques plenes de corall de tota mena i de peixos tropicals que ni en Costeau els coneixia: peixos angel, peixos pallasso (en Nemo, diu la Txell), peixos lloro, entre altres espècies que desconeixem. N’hi havia uns de color negre que s’atansaven quasi a tocar-te. D’altres de color blau elèctric de molt petits. També hi havia alguna medusa que segurament ens va picar, ja que teniem unes marques als braços que picaven bastant.

A la platja, erem entre 30 i 40 persones, no massa escandaloses. Fins i tot hi havia alguna noia que no estava malament, je, je. Ens va sorprendre molt que quasi tothom es banyava amb flotador o salvavides, i molts es banyaven vestits!! Alguna portava uns pantalonets de banyador per sobre els pantalons, que ridícul!!

 

Quan ens vem avorrir d’aigua, i també perquè les picades ens començaven a preocupar, vem anar a donar una volta a una platja del costat, on estava prohibit banyar-se, suposem que perquè no hi havia vigilant. Era impressionant la quantitat de trossos de corall hi havia; t’hauries d’imaginar que les pedres de les platjes de la costa brava fossin trossos de corall, cargoles i altres crustassis. Ben be semblava les platjes del carib.

 

Mes tard vem dinar algo ràpid al xiringuito que hi havia a la platja i vem fer l’última capbussada. Vem tornar al poble on feien una cursa de canoes (o embarcació similar). No ens hi vem estar gaire estona ja que encara queia un fort sol i estavem una mica…

Torrats!!

No vem pensaren posar-nos la crema solar i hem acabat com gambes.

 

A les 17:20 vem agafar el ferry de tornada i vem sopar un altre cop al restaurant que tant ens va agradar de la primera nit. I a fer nones.