Ja ha sortit l'últim anunci de Toyota. Aquí us el deixo!!!
dilluns, 28 de novembre del 2011
diumenge, 27 de novembre del 2011
Anem al parc!!!
Hi ha dues èpoques de l'any en la que els Japonesos surten de casa seva amb les seves millors gales i van al parc.
Si, si, ho heu sentit bé, al parc. Durant la primavera hi van per celebrar el hanami, la caiguda de les flors dels cirerers i, a la tardor per el momijigari. El momijigari és, ni més ni menys que, sortir a passejar i contemplar els arbres amb les fulles tenyides de vermell per la tardor.
I això és el que vaig fer el dissabte. Me'n vaig anar al Shinjuku Gyoen. Es tracta d'un parc de 58 hectarrees!!!. I no és el més gran de Tokyo. Té 3 tipus de jardins: un jardí japonès tradicional, un jardí francès i praderies angleses.
L'entrada costa 200 yens. Però val la pena pagar-los ja que està molt ben cuidat i desconectes totalment de la ciutat. Hi ha zones que bé podrien ser la Fageda d'en Jordà!!
I, és clar, com a bons japonesos, no poden només passejar. Han de fer fotos!!!! I és aquí quan treuen les seves millors gales. O què us pensàveu??? Que anàven al parc de 21 botons?? Són raros, però no tant!! (O si?)
Jo també vaig fer de japonesa i vaig fer unes quantes fotos. Als jardins i a ells. O què us pensàveu?? Que no vaig de reportera dicharachera?
Petons!!
Si, si, ho heu sentit bé, al parc. Durant la primavera hi van per celebrar el hanami, la caiguda de les flors dels cirerers i, a la tardor per el momijigari. El momijigari és, ni més ni menys que, sortir a passejar i contemplar els arbres amb les fulles tenyides de vermell per la tardor.
I això és el que vaig fer el dissabte. Me'n vaig anar al Shinjuku Gyoen. Es tracta d'un parc de 58 hectarrees!!!. I no és el més gran de Tokyo. Té 3 tipus de jardins: un jardí japonès tradicional, un jardí francès i praderies angleses.
L'entrada costa 200 yens. Però val la pena pagar-los ja que està molt ben cuidat i desconectes totalment de la ciutat. Hi ha zones que bé podrien ser la Fageda d'en Jordà!!
I, és clar, com a bons japonesos, no poden només passejar. Han de fer fotos!!!! I és aquí quan treuen les seves millors gales. O què us pensàveu??? Que anàven al parc de 21 botons?? Són raros, però no tant!! (O si?)
Jo també vaig fer de japonesa i vaig fer unes quantes fotos. Als jardins i a ells. O què us pensàveu?? Que no vaig de reportera dicharachera?
Petons!!
dilluns, 21 de novembre del 2011
Shichi-go-san
La setmana passada, el 15 de novembre, era el dia del Shichi-go-san (七五三) o el dia del 7-5-3. Es tracta d'un dia en el que participen les nenes de 3 i 7 anys i els nens de 3 i 5 anys i és com un ritual de pas.
Pels nens i nenes de 3 anys es celebra una ceremònia anomenada KAMIOKI. No és fins que han fet aquest pas que se'ls pot deixar créixer el cabell. És a dir, que fins els 3 anys, nens i nenes porten el cabell curt.
La ceremònia pels nens de 5 anys es diu HAKAMAGI i significa que els nens ja poden portar Hakama.
Pels nens i nenes de 3 anys es celebra una ceremònia anomenada KAMIOKI. No és fins que han fet aquest pas que se'ls pot deixar créixer el cabell. És a dir, que fins els 3 anys, nens i nenes porten el cabell curt.
La ceremònia pels nens de 5 anys es diu HAKAMAGI i significa que els nens ja poden portar Hakama.
Finalment, les nenes de set anys festejen el ritual del OBITOKU, en el que canvien el obi, o cinturó, infantil estret del seu Kimono, per un de més ample.
Totes aquestes celebracions es basen en el fet de que els nens van avançant fins a la juventut. Durant aquests rituals, els pares preguen per la seguretat i la salut dels infants i els vesteixen amb robes tradicionals.
Com el 15 de novembre era dimarts, les families van aprofitar el cap de setmana per anar als temples amb tot de nens moníssims vestits amb kimonos. Aquí us deixo unes quantes fotos que vaig fer.
Totes aquestes celebracions es basen en el fet de que els nens van avançant fins a la juventut. Durant aquests rituals, els pares preguen per la seguretat i la salut dels infants i els vesteixen amb robes tradicionals.
Com el 15 de novembre era dimarts, les families van aprofitar el cap de setmana per anar als temples amb tot de nens moníssims vestits amb kimonos. Aquí us deixo unes quantes fotos que vaig fer.
diumenge, 20 de novembre del 2011
Anunci Toyota 2a part
Ja han estrenat l'anunci de Toyota. Es tracta d'una serie d'anuncis i, de moment, ni ha dos.
Aquest és el primer:
I aquest és el segón:
Aquest és el primer:
I aquest és el segón:
dijous, 17 de novembre del 2011
Anunci de Toyota
Aquest matí mirant les notícies, han parlat d'un anunci de Toyota que s'estrena aquest cap de setmana. El curiós d'aquest anunci és que han agafat els personatges de Doraemon i els han fet créixer fins als 30 anys. Però ademés són reals!!
Nobita
Shizuka 
Gegant
Suneo 
I, finalment, com serà el Doremon??? Qui serà l'actor encarregat de donar-li vida???
Doraemon 
I ara, una foto tots junts!!!!
Petons
Nobita
Shizuka 
Gegant
Suneo 
I, finalment, com serà el Doremon??? Qui serà l'actor encarregat de donar-li vida???
Doraemon 
I ara, una foto tots junts!!!!
Petons
Don Quijote
Don Quijote és una cadena de botigues de Japó.
No tenim res que si assembli ja que és com un Lidl, un Media Markt i Lefties alhora però ademés s'hi pot trobar les coses més curioses. És a dir, que hi ha de tot: des de menjar fins a electrònica, passant per roba, productes de neteja, joguines... seria com un Corte Inglés però en barato i a lo Japo.
Resulta que aquesta cadena té més de 120 botigues al Japó i 4 a Hawai. Algunes de les botigues tenen exteriors bastant curiosos, com la que vem trobar a Osaka l'any passat, o el de Yebisu que té una nòria. El més espectacular, per això, és el que hi ha a Roppongi. En aquesta botiga van voler construir a la teulada un Half Pipe / muntanya russa, però els veïns van posar el crit al cel i mai s'ha fet funcionar.
Yebisu Roppongi
Al costat de l'escola hi ha un Donki (com li diuen per abreujar) i ahir hi vaig anar a comprar el sopar. Vaig trobar alguns productes de la terra (a part del nom, jeje).
No tenim res que si assembli ja que és com un Lidl, un Media Markt i Lefties alhora però ademés s'hi pot trobar les coses més curioses. És a dir, que hi ha de tot: des de menjar fins a electrònica, passant per roba, productes de neteja, joguines... seria com un Corte Inglés però en barato i a lo Japo.
Resulta que aquesta cadena té més de 120 botigues al Japó i 4 a Hawai. Algunes de les botigues tenen exteriors bastant curiosos, com la que vem trobar a Osaka l'any passat, o el de Yebisu que té una nòria. El més espectacular, per això, és el que hi ha a Roppongi. En aquesta botiga van voler construir a la teulada un Half Pipe / muntanya russa, però els veïns van posar el crit al cel i mai s'ha fet funcionar.
Yebisu Roppongi
Al costat de l'escola hi ha un Donki (com li diuen per abreujar) i ahir hi vaig anar a comprar el sopar. Vaig trobar alguns productes de la terra (a part del nom, jeje).
Un vi català per 5€??? Ho trobo bastant raonable, no creieu??
dimarts, 15 de novembre del 2011
Harajuku ja no és el que era...
Després de classe no sabia si anar a Harajuku o a Shibuya i, he pensat, em pujo al tren i al barri que tingui la parada més a prop.
Ha sigut Harajuku, el barri on hi ha les gothic lolitas i... ha sigut una decepció. Serà perquè és dimarts?? De totes formes, encara que sigui un dia entre setmana, ja no era el mateix. Han obert tot de botigues de roba "americana" i està ple d'afro-americans que et conviden a entrar i que (no soc racista, que consti) no fan gaire bona pinta. Potser és per que canten molt al costat dels japos!!!
Bé, el fet és que un d'ell s'ha pensat que soc francesa i, tan si com no, volia que entrés a la seva botiga (NI B O J A). Al final me l'he pogut treure de sobre i he marxat pitant.
Avieu vist algún cop una botiga amb un avió a dintre??? Tenien coses molt xules!!!
Esperant que demà sigui millor, us deixo l'enllaç a la meva galeria del Picassa on hi ha totes les fotos. https://picasaweb.google.com/mustardtxell/LivingInTokyo
Petonets
Ha sigut Harajuku, el barri on hi ha les gothic lolitas i... ha sigut una decepció. Serà perquè és dimarts?? De totes formes, encara que sigui un dia entre setmana, ja no era el mateix. Han obert tot de botigues de roba "americana" i està ple d'afro-americans que et conviden a entrar i que (no soc racista, que consti) no fan gaire bona pinta. Potser és per que canten molt al costat dels japos!!!
Bé, el fet és que un d'ell s'ha pensat que soc francesa i, tan si com no, volia que entrés a la seva botiga (NI B O J A). Al final me l'he pogut treure de sobre i he marxat pitant.
Avieu vist algún cop una botiga amb un avió a dintre??? Tenien coses molt xules!!!
Esperant que demà sigui millor, us deixo l'enllaç a la meva galeria del Picassa on hi ha totes les fotos. https://picasaweb.google.com/mustardtxell/LivingInTokyo
Petonets
dilluns, 14 de novembre del 2011
El Jet lag, l'escola i els catalans
Doncs si. El jet lag està podent amb mi, i no ajuda que els japonesos no sàpiguen que existeixen les persianes o que els corbs no parin de cridar (babau, babau)... Avui m'he despertat a les 3 de la matinada. I això era el que feien per la tele:
Bé, anem al què és important. Avui primer dia de classe... Després de fer la prova de nivell per fi m'han colocat i, quan he entrat, la professora m'ha demanat que em presentés als companys. Ha sigut automàtics, només ha calgut dir el meu nom i... casi se'm tira a sobre un noi de la il·lusió que li ha fet. L'altre català que hi ha a l'escola va a la meva classe!!!
És curiós que en una classe on gairebé tot són xinesos i algún europeu els tingui a tots el coco menjat amb el tema de Catalunya. Alguns m'han preguntat si era veritat el que ell els deia. I clar, què havia de dir: que si!!!
Després de classe hem anat a donar un vol i, passejant per Shinjuku, hem trobat un temple que estava de celebració. Hi habia un munt de paradetes amb menjar i rams de flors decorats de forma una mica... rònica, antiga, recargada... no sé ben bé quina seria la paraula. Una mica decoració de restaurant xinès cutrillo.
Al final ens ha vingut de gust un okonomiyaki i ens hem quedat a sopar en una de les paradetes.
La curiositat del dia: nosaltres tenim les pomes amb caramel. Aquí també hi son. Però també tenen mandarines amb caramel, platans amb xocolata per sobre i ... això
Mini tomàquets!! o tomàquets xerry crescudets.
Petons
Bé, anem al què és important. Avui primer dia de classe... Després de fer la prova de nivell per fi m'han colocat i, quan he entrat, la professora m'ha demanat que em presentés als companys. Ha sigut automàtics, només ha calgut dir el meu nom i... casi se'm tira a sobre un noi de la il·lusió que li ha fet. L'altre català que hi ha a l'escola va a la meva classe!!!
És curiós que en una classe on gairebé tot són xinesos i algún europeu els tingui a tots el coco menjat amb el tema de Catalunya. Alguns m'han preguntat si era veritat el que ell els deia. I clar, què havia de dir: que si!!!
Després de classe hem anat a donar un vol i, passejant per Shinjuku, hem trobat un temple que estava de celebració. Hi habia un munt de paradetes amb menjar i rams de flors decorats de forma una mica... rònica, antiga, recargada... no sé ben bé quina seria la paraula. Una mica decoració de restaurant xinès cutrillo.
Al final ens ha vingut de gust un okonomiyaki i ens hem quedat a sopar en una de les paradetes.
La curiositat del dia: nosaltres tenim les pomes amb caramel. Aquí també hi son. Però també tenen mandarines amb caramel, platans amb xocolata per sobre i ... això
Mini tomàquets!! o tomàquets xerry crescudets.
Petons
diumenge, 13 de novembre del 2011
Catalans.... Ja soc allà!!!
Hola a tots. Si, ja torno a ser aquí.
En aquest viatge us volia fer una crònica del que m'havien donat de menjar en els vols que havia agafat: Barcelona - Zurich i Zurich - Tokyo Narita, però....
després d'aquestes dues del primer vol, m'ha fet vergonya i mandra. És a dir, que aquí s'acaba la crònica de què donen per menjar els de Swiss Air.
En aquest viatge us volia fer una crònica del que m'havien donat de menjar en els vols que havia agafat: Barcelona - Zurich i Zurich - Tokyo Narita, però....
després d'aquestes dues del primer vol, m'ha fet vergonya i mandra. És a dir, que aquí s'acaba la crònica de què donen per menjar els de Swiss Air.
Finalment i per acabar per avui, explicar-vos que he anat al super i que he trobat una d'aquelles coses que a mi m'agrada tant de provar i amb les que la majoria de vosaltres arrufeu el nas. És .... ta tan ta tan ....
Si!!!! Ho heu endevinat!!! La Pepsi Pink. De maduixa i llet. No està malament, és com si et veguessis un batut de maduixa amb gas.
Bé, tempureros. Parlem demà!!!
Bé, tempureros. Parlem demà!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)