Osaka

Actualment ens allotgem a Osaka fins el dia 21 a l’Hotel Vista Premio Dojima (tel. 06-6347-8777 / fax. 06-6347-8776). Habitació 522.

En arribar a Osaka vem trobar una ciutat mes cosmopolita, però amb una gent una mica menys educada i mes escandalosa que a Tokyo; l’equivalent a ser mediterrani a Europa.

Com a curiositat, la gent es molt disciplinada a l’hora de pujar i baixar escales (ja siguin mecàniques o estàtiques) a l’hora de pujar o baixar els veus arrenglerats a una banda; doncs a Tokyo ho fan a l’esuqerra però a Osaka ho fan generalment per la dreta.

Aquí a Osaka fa molta calor i humitat. El primer dia que vem arribar a Tokyo també però amb la pluja va refrescar.

Be, doncs quan vem arribar ens va costar molt trobar l’hotel. L’estació es molt gran i tenen la costum de fer “down towns”, es a dir, ciutats subterrànees. A les estacions hi ha un munt de comerços, restaurants i negocis varis, fins al punt d’ocupar varies plantes.

Finalment vem trobar l’hotel, i no està malament. Es molt modern i molt mes petit que el de Tokyo; aques te 8 plantes contra les 25 del de Tokyo. Estem al barri de Dojima, que sembla que es dels mes “pijos” de Osaka. A prop tenim 2 torres enormes on hi ha l’Hotel Hilton Osaka i al voltant només hi trobem Chanel, Louis Vuitton, etc…

Un cop fet el check-in, ens vem dirigir ca a la zona mes comercial d’Osaka, una mica decepcionats ja que esperavem trobar una ciutat mes bonica, però en arribar allí, vem trobar tot de carrers porxats i descoberts plens a vessar de gent i petits comerços.

Pachinko, el joc adictiu per excelencia.

Altres jocs per a nens.

Algun restaurant de sushi.

  

Com no, una botiga de la Kitty (de tres plantes!!!!).

A dalt i a baix, una botiga de roba de gotic lolitas (impressionant!).

 

Vem creuar una canal navegable on es troba el famós rètol de neó de la marca de dolços GLICO. Hi ha un ambient molt europeu, o això ens va semblar. La gent es menys seria però la manera extravagant de vestir d’algunes persones es igual a tot arreu.

Us sona?

Com hi havia partit de beisbol, vem trobar a mes d’un seguidor al metro.

Finalment vem acabar sopant en el restaurant que mes cua hi havia, que vem suposar que era el mes famós. Es diu Daruma i fan una especialitat anomenada Kushikatsu. Es tracta de qualsevol aliment, enganxat en un pal a mode de pinxito, arrebossat i fregit. Mol bo, per cert.

 

Mentres feiem cua al restaurant, anavem veient passar gent de tota mena…

 

A la vora del riu vem descobrir un edifici molt curiós anomenat Don Quijote. Com que no sabiem que esra hi vem entrar per xafardejar. Es tracta d’un supermercat de 8 plantes on hi venen de tot. I quan diem de tot, volem dir de tot: des de mini Xurros envasats a tapes de vàter automatitzades amb surtidor neteja-culs (jeje).

Aquí vem trobar les galetes que sempre menja en Shin-Chan.