Bé, anem al què és important. Avui primer dia de classe... Després de fer la prova de nivell per fi m'han colocat i, quan he entrat, la professora m'ha demanat que em presentés als companys. Ha sigut automàtics, només ha calgut dir el meu nom i... casi se'm tira a sobre un noi de la il·lusió que li ha fet. L'altre català que hi ha a l'escola va a la meva classe!!!
És curiós que en una classe on gairebé tot són xinesos i algún europeu els tingui a tots el coco menjat amb el tema de Catalunya. Alguns m'han preguntat si era veritat el que ell els deia. I clar, què havia de dir: que si!!!
Després de classe hem anat a donar un vol i, passejant per Shinjuku, hem trobat un temple que estava de celebració. Hi habia un munt de paradetes amb menjar i rams de flors decorats de forma una mica... rònica, antiga, recargada... no sé ben bé quina seria la paraula. Una mica decoració de restaurant xinès cutrillo.
Al final ens ha vingut de gust un okonomiyaki i ens hem quedat a sopar en una de les paradetes.
La curiositat del dia: nosaltres tenim les pomes amb caramel. Aquí també hi son. Però també tenen mandarines amb caramel, platans amb xocolata per sobre i ... això
Mini tomàquets!! o tomàquets xerry crescudets.
Petons
M'agrada aixó dels tomaquets amb caramel, faría una amanida de vinagreta amb mel i fastucs, per xupar-se els dits. Desde Catalunya un petonás molt fort.
ResponEliminaIsabel.
Quina xiripa haver trobat un català amb les mateixes pretensions que tu, a l'altra punta del món, al menys ja no et trobaràs tan sola durant els primers dies de curs.
ResponEliminaAnem seguint les teves vivències cada dia, les fotos són un bon testimoni del que expliques a les teves cròniques.
Petons.
6Q
que fort!!!!! xerrypops!!!!!
ResponEliminanyami nyami!!!!!!