Kyoto 2

Dia 8: Últim dia sencer que vem passar a Kyoto.

Tot i que el plan era visitar el Ginkakuji (o pavelló platejat), al arribar allí ens vem trobar que l'estaven restaurant i no el vem visitar. Vem continuar pel Passeig del Filòsof el qual ens va portar al temple Eikan-do, diferent als demés temples que havíem visitat, disposa d'uns jardins molt bonics i alguns dels templets estàn decorats amb colors molt vistosos. Al costat del temple es troba una escola de primaria amb uns jardins preciossos i uns patis de joc enormes i amb molts gronxadors. Passeig del filòsof

Temple Eikan-do

A uns pocs centenars de metres d'aquest, vem trobar el temple de Nanzen-ji, amb la seva porta Sanmon. Ens va cridar l'atenció un aqüeducte d'arquitectura molt similar als occidentals. Tot i que a nosaltres no ens va semblar una gran obra d'enginyeria, els visitants japonesos no paràven d'admirarlo.

Porta Sanmon

Encabat de dinar, vem agafar un bus per anar a visitar el temple Kiyomizu-dera, just a vaixar de l'autobús - sorpresa !!!! - ens vem trobar una autèntica geisha i va accedir molt amablement a ser fotografiada.

Arribats al temple i emocionats per haver-nos topat amb una de les poques geishes que queden al Japó, vem observar una extraordinaria obra d'enginyeria. Es tracta del pabelló principal d'aquest temple part del qual està construït sobre uns andamis de fusta que s'aguanten sense cap mena de clau. La única pega és que es tracta d'un dels temples més concorreguts de Kyoto i estava ple de gom a gom.

Entrada al temple Kiyomizu-dera.

Vistes de Kyoto des de la terrassa del temple.

Cap al vespre vem arribar al Santuari Fushimi - ja n'estavem de temples fins els Nakatones - però aquest ens va sorprendre especialment. És el temple més famós dels milers que estan consagrats a Inari, deu de l'arròs i el sake. No sabem si es va fer famos gracies a la pel·licula "Memòries d'una Geisha" o ja ho era abans.
Ja haureu pogut observar que a les entrades de tots els temples hi ha unes portes anomenades Torii, de color vermell. Doncs bé, la peculiaritat que té aquest temple es que te diferents recorreguts a través de la muntanya amb passadissos fets amb milers d'aquestes portes. Cada una d'aquestes portes estàn en honor a cadascuna de les families o empreses que han aportat diners al temple.
A mig camí s'ens va fer fosc i vem passar una mica de por al baixar de nit entre les llums, les ombres i els sorolls del bosc. Sort que no estàvem sols...