Després del passeig nocturn pels carrerons de la ciutat del primer dia que vem arribar, el primer que vem fer va ser anar cap al castell de Nijo. Allí vam retrobar-nos amb el nostre amic Tokugawa Ieyasu (Si, el de la tomba), que va ser el que va demanar de construir aquest castell.
Entrada al castell.
El castell. No hi ha fotos del interior ja que no se'n podien fer.
El mes curiós quan entres (sense sabates, per suposat) es el soroll que fa el terra. S'anomena terra de rossinyol ja que va ser dissenyat per fer un soroll semblant al dels rossinyols. Així si entrava algun estrany es sabia de seguida.
Després vem anar a veure el Kinkaku-ji, o Pavelló daurat. S'anomena així ja que esta recobert de pa d'or. L'estany que hi ha al davant el van recobrir de molsa perquè l'aigua no quedes transparent i així pogués reflectir el pavelló, donant la imatge de 2 pavellons alhora.
Un cop acabada la visita vem anar a dinar a un Kaitensushi. En aquests restaurant et seus al voltant d'una cinta transportadora que porta plats amb diferents tipus de sushi. El preu del àpat depèn dels plats que hagis agafat. En aquest cas, com era molt econòmic, ens vem fotre les botes.
Havent dinat vem anar cap al temple Ninna-ji. Es tractava d'un gran complexe de fins a 60 subtemples dels que ara en queden ben pocs. El temple principal era una passada. Estava tot envoltat de jardins zen i et podies asseure a observar i meditar.
Porta del complexe templari
Entrada al temple principal
Jardí zen
Jardí zen
Fent amics a Ninna-ji
Carai, quines amistats més rialleres us esteu fent a Ninna-ji, sobre tot la petita, és una monada, sembla una nina japonesa antiga, llàstima que no la podèm veure més gran, doncs hi ha fotos que no les puc obrir i d'altres que sí. El castell de Nijo sí que la puc obrir i la veritat és que impresiona, aquest si que sembla de conte oriental. El pavelló daurat també és una passada de xulo, quant és vèu reflexat a l'àigüa, convida a fer-li fotos a dojo.
ResponEliminaLa Kuitensuhi o "sushería" no està malament, s'assembla a una que hi ha al carrer Muntaner de Barcelona i que vosaltres ens vàreu explicar que fant servir el sistema de la cinta transportadora per passar els plats als clients, oi?.
Bé, ja sé que teniu que tornar cap a casa un día d'aquests, però no tingueu pressa, doncs aquí.......fot una rasca!!! Estem envoltats de néu per tot arreu, aquest matí estava tallada l'Arrabassada per la néu i les branques dels arbres caiguts.
Vinga, ja no sé quina tontería explicar-hos més i per fí, em despedeixo.
Molts petons.
Isabel i 6Q
HOla Txell, Sóc l'Estefania la veïna del 3r B.
ResponEliminaEl teu pare em va donar l'adreça del teu blog i ara acabo de mirar-me'l tot. Es una passada!!!!!!
Seria demanar molt que em portessis un manga en japonès? Ara he començat a "estudiar" aquesta llengua gracies a un llibre on t'ensenyen les coses basiques per anar tirant endavant. Si no tens temps, no t'amoïnis. Que et vagi moolt be per aquestes terres llunyanes i potser en algún futur hi aniré jo.
Una abraçada ben forta.
La familia Casanovas, basicament de l'Estefania
demati del dia 8 collons quin fret que fa i dema enuncien mes nevadas, ahir vem anar a munta mobles a l´anna i dema i tornarem si no neva, torneu preparats pel fret que "la tortilla estara preparada", si voleu demana una altre cosa i sou a temps, no cal que us digui que tot molt bonic, una abrassada per tots el catetillo i la famili
ResponElimina