Tornem a la càrrega – PART I

Hola!!!

Com sembla que la Txell ha abandonat una mica el bloc, hi col·laboraré jo una mica. Ja fa uns dies que he arribat i hem visitat unes quantes cosetes. Miraré de fer un resum:

Dia 25. Nadal!!!

Només arribar i després de deixar la maleta en un Coin Locker, vàrem fer una ronda per Shinjuku: visitar botigues curioses, veure gent rareta i aquestes coses que se solen fer a Shinjuku. Mes tard, després de dinar vàrem anar a Roppongi, al Tokyo Midtown, a veure les llums de Nadal. Un muntatge de llums i música molt espectacular. Segurament hi estava mig Tokyo allà.

Aquella nit estava fet pols; al vol quasi no vaig dormir i la nit abans vaig dormir 2 horetes. Mentre sopàvem a casa, vaig estar a punt de quedar-me adormit sobre el plat. Així doncs vàrem anar a dormir.

 

Dia 26.

Al dia següent vàrem estar passejant per Ikebukuro; estava ple de gent pel carrer. Moltes de les botigues ja venien ornamentacions de cara a l’any nou, l’any del drac.De fet el dia abans tenien les de Nadal i en un tres i no res les van canviar per les d’Any Nou. La veritat es que ens vàrem prendre el dia amb molta calma i no vàrem fer res especial.

Vàrem visitar mes botigues. Realment hi pots trobar de tot. Com en la foto de l’esquerra, que veiem un expositor ple de perruques, tant d’home com de dona.

Mes tard vàrem quedar amb alguns companys d'escola de la Txell i vàrem anar a prendre un cafè a una cafeteria de Harajuku anomenada Nescafé Café. Possiblement un dels únics llocs de Tokyo on trobar connexió WiFi gratuïta.De veritat que no ho entenc.

Mes tard, amb els companys de curs de la Txell, vàrem anar passejant fins a Shibuya, per anar a sopar a un restaurant de Okonomiyaki. Es divertit fer-te tu mateix aquesta mena de truites amb verdures, carn… de tot, fins i tot fideus. Vàrem sopar de conya.

Realment Shibuya es espectacular. Costa d’imaginar un barri com aquest sense electricitat. Hi ha rètols, pantalles gegants, neons, música i anuncis per tot arreu. Es una mica caotic, sobretot amb el munt de gent que hi ha. Sents les olors dels diferents restaurants de diferents cuines. De cop t’espanta un venedor d’una botiga amb un megàfon anunciant qualsevol cosa que vengui. Mes endavant algú t’ofereix un paquet de mocadors amb publicitat, que agafes encantat ja que fa fred i la candela t’arriba al terra.

També es espectacular veure com vesteix la gent. Amb un fred que pela i van amb uns shorts diminuts i sense mitges. Alguns/nes van molt combinats; d’altres s’ho haurien de fer mirar.

Aquest any sembla que s’ha posat de moda portar ulleres sense vidres o amb vidres sense graduar, normalment ulleres grans, com les de les hostesses de l’”Un, dos, tres”. Però el mes curiós es que queden be.

 

 

 

No deixa de sorprendre’m que en alguns restaurants (normalment de Ramen) hagis de comprar un ticket del menjar que vols prendre a l’entrada. Però es ben pràctic. També es increïble veure com amb el temps que dina/sopa un occidental un bol de ramen, al teu costat ja n’hi han menjat 3 persones, son molt ràpids menjant ramen. També es molt curiós com xuclen els fideus sorollosament per no cremar-se i tothom ho troba tant normal.

Encabat de sopar vàrem tornar cadascú a casa seva i a descansar.