Tornem a la càrrega – PART VI

Últim dia de l'any!!
Es l'últim dia de l'any i, després de dos dies esgotadors, decidim no fer cap excursió i caminar una miqueta pel barri de Shinjuku. Volem trobar un monument que sabíem que estava prop de l'hotel on hem estat allotjats els 2 anteriors viatges. Es tracta d'una escultura escultura de l'artista "Robert Indiana" que es troba a Nova York i a Philadelphia. Vàrem estar una bona estona fent fotos i esperant que una colla de Brasilers se n'anessin per poder fer alguna foto mes.






Aquest monument està a la zona de gratacels de Shinjuk. Es espectacular caminar per aquesta zona. N'hi ha algun de ben curiós, com es la torre "cocoon" o "Mode Gakuen", de mes de 200 metres. Aquest alberga l'Escola Professional de la Moda, l'escola de tecnologia especial i disseny i el col·legi mèdic.

Torre Cocoon

Després ens vàrem dirigir a la zona comercial, on vàrem estar xafardejant algunes botigues i de pas, buscar algun lloc per dinar.




Vàrem trobar el que semblava una taverna una mica senzilleta. Tenien un expositor al carrer amb peix fresc i l'interior no era gran cosa, però feia bona pinta. A la carta tenien "sets" força complets per un preu molt ajustat. La veritat es que vàrem dinar molt be per molt poc.


 

Mes tard ens vàrem apropar al barri d'Asakusa, on preteníem prendre alguna cosa en una cafeteria dalt de tot d'un dels edificis de la zona, al costat de l'edifici de l'Asahi Beer, però no va poder ser ja que estava tancat. Vàrem acabar en un Star Bucks; sempre n'hi ha un a prop. Vaig aprofitar per fer la foto dels edificis amb la torre Tokyo Sky Tree al fons.
Aquesta torre, que quasi està finalitzada, fa 634 metres d'alçada (es la torre mes alta del món) i serà inaugurada el proper 22 de maig. Substitueix la torre de Tokyo en quan a comunicacions radiofòniques i de TDT.
Fet el cafè, o millor dit, un Macha Latte, tornem a l'apartament per canviar-nos i dirigir-nos a la Torre de Tokyo armats amb una ampolleta de Freixenet, una de sake i unes bossetes amb grans de raïm.
Arribem 2 hores abans, amb el temps just per fer un burger al McDonald's i quedar amb els companys de classe de la Txell. Està ple de gent i cada cop n'hi ha mes. Molta gent porta uns globus transparents que llençaran quan toquin les 12. Hi ha una tarima davant d'una gran campana sota un porxo. A la dreta, la Torre de Tokyo comença a brillar amb tot de llumetes blanques fent pampallugues. Cada cop que un globus s'enlaira per accident, tothom crida un oooh! al uníson. Hi ha gent de tot el món, però sobretot japonesos. Estem nerviosos i a sobre cada cop estem mes apretats. A la dreta de la campana un compte enrere es posa en marxa (59 minuts i baixant). Comencen a moure's per la tarima uns quants monjos?, no se, però anaven tot guarnits amb vestimentes tradicionals. Ja queda poc. Som: un suec, un argentí, 3 catalans, un basc i una madrilenya. Com hem comprat massa raïm per nosaltres 2, repartim raïm per als demés mentre debatem com ens hem de menjar el raïm, ja que no tindrem campanades. Be, si que hi hauran campanades, però no abans.
Després de les 12 es toquen 100 campanades amb la campana gegant.
El compte enrere comença a contar els últims segons de l'any i ens mengem el raïm com podem i quan cadascú creu. Obrim el cava, el tap surt disparat com un coet. La torre de Tokyo l'il·lumina de blau amb un 2012 a mitja alçada. Ens felicitem l'any i sortim en direcció a un temple, per fer el que fa tot bon japones.
Agafem el metro i ens dirigim cap a Harajuku. Al sortir del metro ens trobem un friki moolt friki vestit tot de rosa amb dibuixos de Hello Kitty.
A Harajuku hi ha un temple molt bonic i poc concorregut. A canvi de la voluntat ens ofereixen un got de sake dolç calent, on podem distingir el grans d'arròs. Es bonissim i amb el fred que fa entra molt be.
Davant del temple hi ha un cèrcol on veiem que la gent hi passa a través i fins i tot algú hi fa 8 entrant i sortint del cèrcol. Algú de nosaltres (els que quedem, ja que la meitat del grup ha preferit anar de marxa). Tornem caminant des de Harajuku fins a Shibuya. De camí tobem paradetes de menjar, com aquesta de "tako yaki" (boles de pop).

Parades de menjar

Tako Yakis

Finalment acabem en una cafeteria fent temps esperant que obrin una línia del metro. A les 4 tanquen la cafeteria i marxem a casa.