Tornem a la càrrega – PART III

El dia 28 vàrem anar a Yokohama, una ciutat de mes de quasi 4 milions d'habitants que pertany a l'àrea metropolitana de Tokyo. Es famosa perquè te la segona "chinatown" mes gran del món. Tot i que en un altre viatge ja la vàrem visitar de nit i amb presses, aquest cop ho volíem fer amb mes calma i de dia.
Però no ens passaríem tot el dia visitant la Chinatown. A Yokohama també hi trobem el museu del ramen. Una recreació d'un barri de Tokyo del 1958, ple de restaurants de ramen. Son dues plantes on es reparteixen una dotzena de restaurants amb les diferents especialitats de ramen d'arreu del Japó. Es possible triar entre el bol normal o un bol mes petit per poder provar les diferents varietats.
La visita al museu ens ocupa una estoneta i un cop vist, ens dirigim al Chinatown. Unes enormes portes presideixen els carrers principals que et transporten a una visió molt diferent a la que estàvem acostumats a veure al Japó; a peu de carrer trobem moltes paradetes on venen aliments cuinats al vapor mes típics de la Xina mes que del Japó, trobem molts restaurants xinesos i comerços de te i d'altres productes alimentaris. Molts dels carrers estan guarnits amb fanalets vermells.
Ens crida l'atenció els 2 temples que hi ha. En part son similars als temples que hem estat veient, però son d'un vermell cridaner amb moltes ornamentacions i molt recarregats, clarament amb influencies xineses. Però son molt espectaculars.

Es al vespre, amb un fred que glaçava, quan ens dirigim cap a la zona de gratacels de Yokohama, el Minato Mirai 21. Aquesta zona portuària s'anomena, traduït literalment "Port Futur 21" (cal esmentar que el port de Yokohama es un dels ports mes importants del món), es una zona guanyada al mar que agrupa una serie de gratacels on es troba la Landmark Tower. Es tracta d'un gratacels de 70 pisos d'alçada que té unes vistes panoràmiques de la ciutat espectaculars. Com a curiositat, te el segon ascensor mes ràpid del món, que es mou a una velocitat de 45 km/h. Evidentment, l'edifici està farcit de botigues de les millors marques (Chanel, Tiffani's...). A l'exterior, a part d'altes edificis (n'hi ha un de molt semblant a l'edifici vela de Barcelona) crida l'atenció una roda (noria) de 112,5 metres, anomenada Cosmo Clock 21, des d'on hi han unes vistes impressionants de la zona. Fins i tot vàrem poder veure en el terrat d'un hotel un Onsen (banys públics).
Cal mencionar que no es aconsellable parlar de terratrèmols quan estàs a dalt de tot de la roda en un país que pateix terratrèmols diàriament; no se perquè, a la gent li fa por.
A la vora del la roda, hi ha un centre comercial on vàrem poder observar com els productes europeus triomfen al país del sol naixent. Com a curiositat, la cervesa San Miguel Light, la es ven com a "San Mig".
Finalment, cansats i morts de fred, tornem a l'apartament.