Tornem a la càrrega – PART V

Pel que sembla, la ruta d'ahir només va ser un entrenament. La Txell no para de dir-me el mal que li fan les cames i els cops que es va donar.
Avui ens dediquem a visitar la muntanya de "Nokogiriyama". Està a poc mes de 100 km de Tokyo, però no està molt ben comunicat i triguem unes 3 horetes en arribar-hi. S'hi pot accedir des de 2 pobles, Futtsu i Hota; com Futtsu, de les 2 es la primera estació que trobem, baixem aquí. Sembla un poblet de mala mort, un poblet de pescadors bastant decadent, però es el poblet que dona accés a la muntanya Nokogiri a través d'un telecabina, així que som-hi. Com a curiositat, al cel podem veure com conviuen plegades gavines i el que semblem falcons o àligues, d'aquests últims n'hi ha un munt, tant al poble, al mar com a la muntanya.
Arribem a l'estació del telecabina i comprem els bitllets. Ja hi havia cua. Es tracta d'un telecabina bastant antic, però te el seu encant. Ens deixa gairebé al cim de la muntanya de poc mes de 300 metres. Hi ha una bona vista des de dalt; es veu gran part de la badia de Tokyo i en dies clars es veu perfectament el mont Fuji. Avui amb prou feines es veia. Els núvols només deixaven veure el cim tot nevat. Poc després de deixar el telecabina i pagar l'entrada al complexe, veiem clarament que en tocarà pujar mes esglaons (la Txell em mira amb mala cara). Em fet un viatge llarg i ja em pagat l'entrada, no queda mes remei.
Comencem a pujar escales fins que arribem al cim de la muntanya. Hi ha un mirador i un mini-temple. Seguim la nostra ruta que ens porta per una mena de passatge entre parets altíssimes excavades (sembla una escena de Indiana Jones) fins arribar a una de les escultures mes impressionants que mai he vist.
Es tracta d'una representació de Kannon de mes de 30 metres esculpida en una de les parets. Et sents molt petit als peus de l'escultura.
Després de fer les fotos de rigor, emprenem de nou la ruta. Mes escales, cada cop mes empinades. Hem d'aturar-nos de tant en quant per recuperar l'alè.

Finalment arribem a un altre mirador, aquest mes impressionant. Es tracta d'un sortint en un penya segat impressionant. Foto i continuem. Com ja estàvem a dalt de tot, toca baixar escales. De baixada et trobes gent que puja suant la gota gorda. Han triat el tram d'escales mes llarg del recorregut.


Al llarg de tot el camí anem trobant escultures representant monjos. Es tracta d'una muntanya de roca que en alguns racons està molt erosionada. Aquests raconets el han aprofitat per plantar-hi estatuetes de totes les mides. Ens va cridar l'atenció una que la vàrem batejar com el monjo despistat, feia força gràcia. Continuem baixant i comencem a pensar que estem baixant mes del que hem pujat; ens tocarà suar la tornada. Per tot arreu hi han estatuetes de monjos i deïtats com Buda o Kannon.

 


Es com un laberint d'escales que et porten amunt i avall de la muntanya, entre arbres com l'erable, que encara tenen fulles vermelles, cirerers i petites escultures.







Fins que arribes al Nihon-ji Daibutsu, una representació de Buda de mes de 30 metres, encara mes impressionant que l'anterior. Es diu que aquest Buda te el poder de curar malalties. Es pot observar com amb la ma esquerra agafa un gerro el qual hi guarda la "medicina". Fem unes fotos. N'hi ha qui es porta els gossos per ser fotografiats amb aquest gran Buda.

Seguim el camí. Ens porta fins a un temple. Ens sorprèn el fet de que no estigui pintat. Per la vegetació que veiem, a la primavera ha de ser un indret preciós. Seguim caminant i no fem mes que trobar escales i estàtues; algunes en bon estat, d'altres decapitades o molt erosionades. Passem algun templet petit, de 1300 anys d'antiguitat, sembla que no s'acabi mai i a mes tenim gana. Ja es tard i es hora de dinar. Fem una pausa que amb molta previsió la Txell havia comprat. Seguim caminant i pujant escales. Al arribar a la sortida, la Txell ja no podia mes. Quedaven pocs metres fins el telecabina i estava a punt de rendir-se. Veiem com venen algunes dones amb la faldilleta i les sabatetes de taló. Ja patiran, ja...
Un cop al poble busquem desesperadament un super o una botiga o un restaurant on poder comprar dinar. Ens va costar un munt trobar un petit supermercat, però tot i ser petit vàrem trobar menjar preparat per menjar-nos-el de camí de tornada. Tenien fins i tot un microones per escalfar-lo.
Vàrem arribar al vespre a Tokyo (be, el vespre, a l'hivern comença a les 5 de la tarda, no us penseu que era molt mes tard). Vàrem anar a akihabara, on vàrem passejar una estona. Ens van cridar l'atenció un parell de furgonetes "tunning" que rondaven per allà. Fins i tot una es va aturar per que li fes la foto. Com podeu veure, de vegades el tunning va lligat amb el manga.
Tornem a l'apartament. Descobrim que el complexe te mes de 2300 esglaons. Demà la Txell no es podrà moure...

 

Aquí es veu millor l'emvergadura