Peticio especial: TRENS

A peticio d'un dels nostres lectors, un especial trens. Tot i que no hem fet gaires fotos d'ells.

Expenedora de bitllets de Metro/ Rodalies.

Metro de Tokyo. No tant ràpid com el tren bala, pero....

Els que no dormen, juguen amb el mobil.

Vista interior del metro/ rodalies de Tokyo.

Publicitat per tot arreu, fins i tot als agafadors del metro.

Vies cap a Nikko.

El conductor.

La ruta

Arribada i parada a l'estacio del Shinkansen o tren bala.

Plànol d'alguns vagons del Shinkansen. Situat a la tauleta.

Shinkansen direcció a Tokyo.

Interior del Shinkansen.

Fiuuuuuuuuu ....

Dia 3: ens despedim de Tokyo, on hem estat d'allò mes be. Cal fer una menció especial a l'hotel on hem estat allotjats. A part de lo minúscul de les habitacions (tot i que amb totes les comoditats), l'hotel estava d'allò mes ben situat, l'esmorzar estava de conya, les vistes insuperables i la gent força amable.

Vistes des del menjador del hotel, a la planta 25.

Despres de l'ultim esmorzar hem anat a l'estacio per agafar el Shinkansen o tren bala per anar a Kyoto. El primer dia no hem pogut veure gran cosa de l'antiga capital del Japo. Pero si que ens en hem adonat que es una ciutat molt diferent a Tokyo. Els edificis son molt mes baixos i hi han mes allotjaments tradicionals. Tambe es veu molta mes gent vestida amb kimonos.

I perque veieu que estem be, una foto nostra des de Kyoto.

The world of Harajuku

El dia 2 per la tarda vem anar al barri de Harajuku. Alló es com una passarel·la de gent estrambòtica i les botigues on compren la roba i els complements. Alló era com una olla de grills. Estava ple de gent cridant, comprant, passejant,...

Pero fins i tot enmig de tot el merder, com un oasi en ple desert, vem trobar un petit temple. I quan hi vem entrar, va deixar-se de sentir tot el soroll que hi havia al carrer. Era com un petit mon de serenitat.

I sortint del temple... sorpresa!!! Un "hola" ens va fer girar. Vem trobar-nos amb 2 nois catalans i 1 d'ells era de Terrassa!!! El mon es un mocador.

Per acabar, una petita curiositat. Es tracta de un cartell que hi havia en un dels carrers de Harajuku.

Salutacions Imperials

El dia 2 de gener vem tornar al barri de Ginza. Aquest cop per entrar al Palau imperial, la residencia del emperador de Japó. Aquest palau nomes es obert al public 2 cops al any: el dia del aniversari del emperador, a mitjans de desembre, i el 2 de gener.



Vem haver de estar mes de 1 hora drets enmig duna multitud de japos per poder veure el emperador i sentir-lo parlar. Va valer la pena? Home... 3 minuts de discurs i darrere de una finestra... ara això si, mes curt que el nostre rei, però molt menys "campechano", on va a parar!!!





Pel que fa al palau... es una barreja entre modernitat i tradició.. mel imachinava diferent!!!

Per acabar, unes vistes de la torre de Tokyo des de Ginza.

Actualització

Hem afegit fotos a la entrada sobre Nikko!!!

Que boNIKKO

El dia 1 de gener, com a bons japos que som, vem anar al temple. Vem fer una mica de viatge, unes 3 hores, per anar a Nikko, que es patrimoni de la humanitat.A part de passar un fred de cal deu, allò es molt bonic. Es tracta de tot un complexe de temples, tant budistes com sintoistes i moltes escales per anar entre uns i altres.Hi havia moltissima gent i hi havia algunes persones vestides de forma tradicional.També vem visitar la tomba de Tokugawa Ieyasu, el emperador que va passar la capitalitat de Japo de Kyoto a Edo, el antic Tokyo.Vem menjar a prop de la seva tomba en una area de de descans que hi havia. Peró com tothom ens mirava raro, ens sembla que vem fer alguna cosa que no estava gaire be.









Fanalets al vespre.



Als voltants dels temples per aquesta època s'hi posen paradetes de menjar. Takoyaki, yakisoba, okonomiyaki, etc...

Monjo tocant la campana

Feliç Any nou!!

Molt bon any 2009 a tots!!!

Aquí hem passat el final de any a Shibuya. Ens havien dit que la gent es reunia al seu encreuament. Primer vem fer un volt abans de anar a menjar un sopar de luxe, que era cap de any!!!. Sashimi i fugu, també anomenat peix globus. I com que 24 hores després encara estem aquí, això vol dir que estava ben cuinat i no ens han enverinat.
Després vem fer una cosa molt típicament japo: anar a un karaoke. Va ser divertit, però al Jordi li va fer una mica de vergonya aliena. Jejejeje. També ens vem fer fotos purikura, que son maquines que et fan fotos com de carnet però amb dibuixos i fent tonteries.
Finalment vem anar cap al punt de reunió i la nostra sorpresa va ser que estava ple de polis dient que no hi havia cap esdeveniment i que tothom marxes. Fins i tot havien apagat totes les pantalles gegants.

Peró tan estrangers com japos vem passar de ells i va ser tot un espectacle de gent cridant, saltant, corrents per escapar-se de la poli,... molt divertit.

Últims minuts del 2008.