Shinjuku i kabukicho

Hola de nou.
Com no ens haviem cansat prou, hem pensat que després de dinar-berenar podriem anar a voltar pel barri i veure alguna coseta mes que no havíem vist.
Només sortir al carrer podem veure que la cosa no ha canviat gaire; molta gent jove segueix vestint de forma una mica peculiar i quasi tots els nens en edat escolar vesteixen l'uniforme típic de molts dibuixos animats.

Des de l'estació de Shinjuku es poden veure un grapat d'edificis enooormes i de formes ben curioses.
L'edifici del mig, de formes arrodonides, es l'anomenat "Edifici Cocoon", realment espectacular, ja veureu més avall.
A la nostra esquena quedaria el Tokyu Hands, que ve a ser una barreja de "Corte Inglés" i "Servei Estació" on pots trobar les coses més inversemblants.

El 101% de les botigues que trobem pels voltants de l'estació, a la zona anomenada Kabukicho utilitzen una forma molt vistosa d'anunciar-se amb cartells lluminosos, homes amb megàfons, i homes anunci. També es molt típic repartir gratuïtament petits paquets de mocadors amb publicitat de la botiga; molt pràctics, per cert.

Com podeu veure, hi ha taxis amunt i avall, de colors llempants i força curiosos. Un dia d'aquests mirarem de pujar en un d'aquests.
La majoria de negocis estàn ubicats verticalment i n'hi abunden, per aquest barri, uns anomenats DVD, de dubtosa reputació. També hem trobat un carrer on un munt de nois joves s'ofereixen com a "nois de companyia".




Aquest (dreta) es un dels carrers propers al que comento;
Està plè de sales de massatges, locals DVD i de tabernes. Però el que més crida l'atenció son les enormes sales de "Pachinko", que ve a ser com un saló recreatiu però monotemàtic en aquest joc, en el que utilitzen boles d'acer com a fitxes, semblant a un pilball però en vertical.
En aquesta imatge es pot observar el munt de safates que tenen a terra amb totes les boles que han guanyat o les que volen jugar.



També es ben extrany trobar fruiteries obertes a les 20:00. En aquesta podem observar en primer plà els melons "cantaloop" a 2000 Yen la peça (aproximadament uns 20 €) mes amunt i tot i ser mes petits, n'hi havien de 5000 Yen (50 €). Deu n'hi do!!!

Aprofitant que volia fer una foto a una fruita extranya que venien, he retratat a dues noies que suposo vestien a la última.
Passejar per aquell barri mai es una perdua de temps...


Com ja era hora de sopar, hem buscat el tuguri mes petit i entranyable que hem pogut, on la propietaria ens ha recomanat a "grito pelao" que provessim el seu menjar.
Era tant petit que la barra que dona al exterior sobresurt del bar i has de seure al carrer. Hem tastat uns "Yakitori" bastant bons. Com a curiositat, feien també una especie de "callos" amb salsa de soia.

 

 

Finalment us deixem unes fotografies de la zona de gratacels: