Tot i que la ciutat de Naha no ens ha captivat, aquest matí hem agafat un ferry cap a l’illa de Zamami, que forma part de les illes Kerama. Aquesta illa es la mes turística del conjunt. Te una població d’uns 600 habitants i calculem que es podria donar la volta a l’illa en bicicleta en un parell d’horetes ja que fa poc mes de 6 km quadrats. La primera imatge de l’illa, en arribar al port, és una mica depriment, tot i que ens va sorprendre veure, mentre arribavem, com tot de peixos voladors fugien de la trajectòria del barco. La majoria de cases del poble eren molt senzilles i deixades, vaja, que no semblava Menorca precisament.
Ens vem dirigir a l’oficina d’informació i ens van donar un mapa on marcava 2 platjes en tota l’illa. En vem dirigir a una que ens quedava a 20 minuts caminant; aquest cop ens vem estalviar el taxi però vem llogar 2 bicicletes. Ja ens veus a mes pur estil “Verano Azul”, i al girar la primera curva ens trovem una pujada que la vem haver de fer a peu. Ja va ser la meitat del camí. Al cap de 5 minuts arribavem a la platja. Un noi molt amable ens indica on aparcar les bicis i ens comenta que llogar una sombrilla son 10€, i les tumbones 10 mes, més 5 per unes ulleres i un tub. Ja estem equipats.
Bé, finalment arribem a la sorra. I si, sembla el paradís!!!! Sorra blanca tota plena de trossets de corall i molt poca gent. Mooola!!
Tot i que eren poc mes de les 10:30, ja feia un sol espatarrant i molta calor. Vem deixar les coses a les tumbones i vem anar de pet a l’aigua (que per cert, estava a la temperatura ideal). En posar-nos les ulleres, el fons marí era espectacular. Hi han roques plenes de corall de tota mena i de peixos tropicals que ni en Costeau els coneixia: peixos angel, peixos pallasso (en Nemo, diu la Txell), peixos lloro, entre altres espècies que desconeixem. N’hi havia uns de color negre que s’atansaven quasi a tocar-te. D’altres de color blau elèctric de molt petits. També hi havia alguna medusa que segurament ens va picar, ja que teniem unes marques als braços que picaven bastant.
A la platja, erem entre 30 i 40 persones, no massa escandaloses. Fins i tot hi havia alguna noia que no estava malament, je, je. Ens va sorprendre molt que quasi tothom es banyava amb flotador o salvavides, i molts es banyaven vestits!! Alguna portava uns pantalonets de banyador per sobre els pantalons, que ridícul!!
Quan ens vem avorrir d’aigua, i també perquè les picades ens començaven a preocupar, vem anar a donar una volta a una platja del costat, on estava prohibit banyar-se, suposem que perquè no hi havia vigilant. Era impressionant la quantitat de trossos de corall hi havia; t’hauries d’imaginar que les pedres de les platjes de la costa brava fossin trossos de corall, cargoles i altres crustassis. Ben be semblava les platjes del carib.
Mes tard vem dinar algo ràpid al xiringuito que hi havia a la platja i vem fer l’última capbussada. Vem tornar al poble on feien una cursa de canoes (o embarcació similar). No ens hi vem estar gaire estona ja que encara queia un fort sol i estavem una mica…
Torrats!!
No vem pensaren posar-nos la crema solar i hem acabat com gambes.
A les 17:20 vem agafar el ferry de tornada i vem sopar un altre cop al restaurant que tant ens va agradar de la primera nit. I a fer nones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada