Una tarda al SUMO

Després de visitar Kamakura ens vem dirigir cap al Kokugikan Arena, on se celebren els combats de Sumo, en aquest cas, el torneig de setembre. Ens va sorprendre trobar-nos, només sortir de l’estació, un lluitador de sumo, caminant tant campant. I es que de fet, la majoria de lluitadors arriben al estadi a peu o amb taxi i es passegen per la porta “como Pedro por su casa”.

Gracies a això, ens vam poder fotografiar amb aquests gegants grassonets.

El Kokugikan arena es divideix en 2 zones; una, la més propera i per tant més cara, on la gent (majoritariament japonesa) seu al terra amb uns coixins. La segona, mes amunt, la gent seu en butaques.

Com els tornejos duren moltes hores, la gent sol menjar al estadi, ja sigui amb Bentos o en els establiments que hi ha a dins l’estadi. Per un preu molt raonable (250 yen), en una sala amb taules i cadires podies tastar l’estofat típic dels lluitadors de sumo, el chanko, molt picant per cert.

Podeu comptar que sempre ha d’haver-hi algú donant la nota.

  

Abans de començar el combat, entren tots els jugadors de la ronda i formen un cercle al voltant del sumo arena.

       

En un moment donat van sortirs els 3 campions del torneig passat (suposem) i van fer una espècie de cerimonia. Va ser bastant espectacular.

I comença el combat…

 

Els combats duren escasament 5 minuts, dels cuals 3 son de preparació i una mica de cuento abans de començar a hòsties.

Quan hi ha alguna acció dubtosa i no se sap quí ha guanyat, es reuneixen els 4 àrbitres al centre de l’arena i decideixen un guanyador o de repetir el combat.

Un bon exemple es aquest: