Avui ens hem llevat a les 06:30 per arribar els primers a esmorzar a les 07:00 i quan hem arribat al menjador: SORPRESA!!! Teniem més de deu Xinos al davant nostre perquè el menjador ja estava ple. Això ja ens ha fet anar tard tot el dia....
Després de tres hores de tren, hem arribat a Matsumoto. Plovia. Hem anat seguint les indicacions per arribar al seu famós castell fins que després de quasi 1 hora caminant, hem pensat: "Per fer 1Km no es necessita tant de temps" i finalment hem preguntat. Ens haviem desviat una mica de la ruta, però es que els cartells havien desaparegut!!
Bé, era l'hora de dinar i hem buscat un restaurant. N'hi havia alguns de molt pintorescos amb Maneki neko gegant incorporat, però finalment ens hem decidit per un que era una mica zen i hem encertat. Arrós al vapor amb castanyes dolcíssimes, sopa miso i varietats de vegetals que ni coneixem. Boníssim.
Quan finalment hem decidit anar a veure si realment el castell existia o no, ha començat a diluviar i, es clar, com a turistes paletos: ni paraigües, amb sandalies i pantalons curts el Jordi i vestit de tirants la Txell.
Bé, després d'haver comprat dos paraigües i de tenir els peus i les sabates xops, per fi hem arribat. No sabem si era el dia de pluja o que ja estàvem cansats però... no ens ha semblat gaire impressionant. Si que és maco, però esperem trobar-ne de millors.
De tornada a l'hotel, hem sopat Sushi en un restaurant que hi ha al mateix edifici. Les taules estàn colocades en una espècie de vaixell rodejat per aigua en la que hi naden morenes, tintoreres entre d'altres peixos. La gent els intenta pescar i si ho aconsegueixen els surt més barato. Si pesques, tot el restaurant et crida i t'aplaudeix. Molt divertit!!
La següent foto va dedicada a la Shiru: Que sàpigues que ens hem menjat un "meron pan" a la teva salut!
dimecres, 15 de setembre del 2010
Matsumoto. Quin dia!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Doncs per aquí continúa fent molt de sol i em sembla que encara en tenim per dies.
ResponEliminaEl castell si que em fa gracia, però el menjar japonés no em diu res, jo (Francesc) soc més d'escudella que de tempura.
Disfruteu molt d'aquesta lluna de mel, procureu aprofitar be els dies i com sempre.......molt bones fotos.
両方の大きなキス
Així que un melon pan a la meva salut, eh? Snif, snif, yo también queerooooo!!!
ResponEliminaWeno, com a mínim avui soparem oyakodon... ens feu enveja i hem de recordar vells temps com podem :)
Cuideu-vos molt i seguiu explicant-nos les vostres aventures, que me voy a poner el blog en el RSS del móvil, jijiji