Hakone i el Fujisan

Arribem a Tokyo i ens plantem a Shinjuku. Sabem que allà venen un passi per Hakone i que, potser, també reserven hotel. Després de molta estona mirant hotels (ja que eren bastant cars) ens decidim per el més barato amb disponibilitat.

Ens diuen que ens hem d’espavilar per arribar-hi ja que és una mica tard: les 17:00. Bé, agafem el tren, el Romancecar, que de Romance en té ben poc i d’olor a romàtic, bastant.

Per fi arribem a Hakone-Yumoto ja de nit i agafem un bus que ens ha de portar a Moto Hakone Ko. El trajecte és bastant intens: moltes curves, de nit, en sentit contrari a la direcció a que estem acostumats,…. Mitja hora després arribem davant de l’hotel i una iaiona molt mona ens bé a buscar a la porta de l’hotel. Semblaba la iaiona quan surt a rebrens a Cadaqués.

 

Ens expliquen com funciona l’hotel, els onsens i els àpats, i ens diuen que ens portaràn el sopar a l’habitació de seguida ja que l’hora de sopar, ja fa rato que ha passat. Només són les 20:30.

L’habitació és d’estil japonés. Molt gran, amb tatamis i una taula al centre. Sense llits. Ens porten el sopar. Deu meu!!! Com poden estar tan prims els japonesos amb aquests àpats?

 

A l’endemà al matí a les 06:00 ens llevem per anar al onsen. Primer, una remulladeta amb aigua, després, et sumergeixes en aigua moooolt calenta i, quan ja estàs a punt de desmaiar-te de la calor, surts i et rentes ben rentat. Llavors, tornes a entrar dins l’aigua calenta i et relaxes. També hi ha l’opció de fer el mateix però amb la banyera d’aigua calenta a l’exterior.

 

Després d’un bon bany, no hi ha rés millor que un bon esmorzar… a l’estil japonès, es clar! Peix, arròs, sopa, tofu, coses que no coneixem… baja, l’esmorzar dels campions.

Les vistes des de l’habitació són fantàstiques amb el llac Ashi i el seu famós Torii dins de l’aigua (que ens recorda el de Miyajima). Decidim anar a passejar per la zona a veure si el Fujisan es deixa contemplar, però… boira. De veritat existeix o és una llegenda urbana?

El primer que fem és passejar per l’avinguda dels cedres. Es veu que tenen més de 400 anys però, els del Oku no in eren més espectaculars. Quan arribem a Hakone Machi, agafem una veixell “pirata” que creua el llac. Segur que la boira escampa i podrem veure el Fujisan. Arrivem a Togendai i ni rastre del Fuji. Des d’aquí, agafem un telefèric fins a Owakudani.

 

Owakudani és una zona volcànica que va petir una erupció fa 3.000 anys però que segueix en actiu. Es pot passejar per la montanya envoltats de fumaroles i basals d’aigua fumejants i amb pudor de sofre. És molt típic d’aquí menjar-se un Kuro Tamago o Ou negre. Diuen que qui en menja un allarga la vida 7 anys.

 

D’aquí, un altre telefèric fins a Sounzan. Les vistes durant el trajecte representa que han de ser espectaculars. Per una banda l’Oceà Pacífic i per l’altre, el Fujisan??

Un cop arribat a Sounzan s’agafa una espècie de cremallera que et porta fins a Gora. Allà no hi ha res. De fet, feina vem tenir per trobar una restaurant on dinar.

De Gora vem tancar el recorregut agafant un tren cap a Hakone Yumoto i el mateix bus de la nit fins a Moto Hakone ko.

Quan arribem al poble decidim anar a fer unes fotos al llac amb el Torii en plena blue hour i allà, magnificent, però amb una mica de boira… per fi!!! El Fujisan. És impressionant, fins i tot de lluny. A veure si a l’endemà el podem veure millor.

 

Ja a l’hotel, a les 18:30 ens porten el sopar. Això si que és un sopar de guia Michelin!!!