Després de quedar una mica decepcionats amb el que haviem vist de la ciutat, ens hem llevat amb ganes de descobrir coses noves. Així doncs, el primer que fem es buscar l’oficina de turisme. Com he dit abans, com a bons catalans ens estalviem de nou el viatge amb taxi i anem caminant fins l’oficina de turisme. Després de donar dues o tres voltes a l’illa de cases on, segons el mapa, hi ha l’oficina veiem que son quasi les 10 del matí i encara no han obert. I faig un incís:
Els japonesos, que tenen fama de ser molt treballadors. Doncs resulta que obren els comerços entre les 10 i les 11:30 del matí i a les 18 h ja son tancats. Això contrasta amb el fet de que existeixin molts comerços i restaurants oberts 24 hores, i se’n troben molts (7 eleven, am/pm, Lawson, etc…). Es fantàstic que quan tornem a l’hotel, ja sigui a les 21 hores o les 24, puguem comprar un bento, una cervesa, un paraigües o una camisa i corbata.
Decidim fer un cafà en un Starbucks, i quan obren entrem a l’oficina per demanar un plànol i què podiem visitar. La veritat es que costa molt trobar algú amb quí entendre’s amb anglès i, tot i que son molt amables, costa comeunicar-se. Sort del japonès de la Txell!!!
Un cop estudiat el panorama, decidim visitar el castell de shurijo. Allí, donat que ja s’havia fet tard, vem dinar. Es un castell bastant diferents als que havíem vist al Japó: Predomina el vermell i té un aspecte mes xinès. Està bastant ben conservat i les parts restaurades son molt fidels a l’original. Es una visita curteta, però interessant.
Només entrar al castell ens trobem amb una actuació de ball tradicioal anomenat ryukyu.
Un cop vist el castell, toca aclarir-se de quin bus agafar per tornar al centre. Un cop al centre, haviem d’agafar un autobus que ens havia de portar a una altra població per veure un espectacle tradicional de l’illa però, sorpresa!! la parada està anul·lada perquè els diumenges tanquen el carrer principal de 16 a 18 hores. Estava indicada on trobar la parada que la substitueix, però no la vem trobar i ens vem perdre l’actuació. Finalment decidim (quin remei) quedarnos i visitar una mica el centre de la ciutat. No sense abans prendren’s una tarrina de yoghurt gelat en una geladeria que ja haviem clitxat on hi ha varios surtidors de sabors diferents i tu mateix et fas la teva mescla, i mes endevant pots posar-t’hi fruites i topping que desitgis.
Després recorrem unes galeries aporxades plenes de botiguetes de souvenirs i d’aliments. A tot arreu podem trobar el meló amarg que vem provar la nit anterior així com el raïm de mar. Hi ha moltes parades de friuta, sobretot tropical, però es extremadament cara. Hem arribat a veure el meló cantaloop, una sola unitat per 100.000 yens (quasi 100 €). Com ja hem explicat abans, també es mengen els peus de porc, però a diferencia de la resta del Japó, aquí s’aprofiten totes les parts del porc.
A la esquerra es pot veure la part de carnisseria d’un super. A la dreta, una careta de porc que es ven a les botigues de souvenirs.
Aquest es una llegum que no sabem ben be com es diu i l’hem menjat en tempura.
Aquests son els melons amargs.
Un altre souvenir es un licor amb una serp a dins. Aquesta espècie es molt verinosa i abunda a l’illa.
Com a curiositat, vem trobar una bootiga que es venia material de l’exercit nord americà.
A la nit, una mica decepcionats per no haver aprofitat el dia, vem sopar en un restaurant que es troba al 5è pis d’un edifici al qual has d’accedir amb ascensor. El lloc no estaba malament, però no el vem trobar tant bò com el del dia anterior. Com a cosa curiosa, vem menjar tempura d’alvocat, tempura d’una espècie de cebes tendres molt petites i tofu de cacahuet.
Tofu de cacahuet.
Tempura de cebetes.
Tempura d’alvocat.
Peix fregit.
Hello ja esdtem a la city per anar a buscaussa al aeroport pero ens falta l´hora i depen délla podriam anar a sopar tots junts, feumela arrivar via mail urgent tenim moltes ganes de veureus molts petonets per tots
ResponEliminala famili
ola espero el momento de poder abrazaros un petunet mol fort la mama
ResponEliminaLa tempura l'alvocat te que estar bona, ara, això dels "melons amargs"..........possiblement em costaría una mica de menjar.
ResponEliminaEstarem pendents del vostre vol, per poder estar a l'hora a l'aeroport.
Petonets!